19/11/15

La maternitat trasbalsa: Laura Aresté i Mum's MGZ

Avui comencem nova secció al blog, "La maternitat trasbalsa". És una secció que ja tenia prevista en la planificació inicial del blog però que he anat postposant no sé ben bé per què... És curiós perquè al planificar la secció sempre vaig tenir clar que la primera mare a qui volia entrevistar era la Laura Aresté, fundadora de la revista gratuïta sobre maternitat i criança MUM'S Mgz i directora de la seva edició al Camp de Tarragona.

La Laura i jo no ens coneixem personalment. Tot i amb això, hem compartit trasbalsos laborals que han fet que empatitzem amb moltes de les situacions que ens hem anat explicant arran de converses que es van iniciar per una reunió de feina que no es va arribar a produir mai.

Quan li vaig proposar l'entrevista va acceptar de seguida alhora que em comentava un munt de projectes que li ronden pel cap perquè diu que el seu cap és "com una cimentera que no para de donar tombs"
Com va sorgir la revista MUM'S?
MUM’S és el resultat d’un projecte que es va gestar durant el meu embaràs. Com a totes les futures mares, els dubtes i la incertesa de què fer, què comprar, on anar, qui em podria assessorar... em portaven de cap. Aquesta necessitat d’informació bàsica juntament amb la meva trajectòria professional en el món de la publicitat, el disseny i l’edició de revistes però sobretot el meu estat de gestació (creació en estat pur), van ser la coctelera ideal per somiar amb MUM’S, una revista propera i única adreçada a mares principiants com jo. Per aquell temps, estava de baixa maternal com a directora creativa d’una agència de publicitat...

Tot just, el dia que vaig tornar a treballar, el dia que has de separar-te de la teva petita amb tota la pena del món i tornar a la rutina professional, la direcció de l’empresa em comunica a través d’un advocat que no volen seguir comptant amb mi després de més de 7 anys. El xoc inicial va ser duríssim! No m’ho podia creure, acabava de tenir una nena i no em podien fer això! Vaig plorar desconsolada... Però un cop totes les emocions van tornar al seu estat, ho vaig veure clar: els meus desitjos s’havien realitzat, era el moment de materialitzar MUM’S.
I això vaig fer, en un tres i no res, tenia el projecte a les mans i al cap de 8 mesos sortia el primer número, a l'octubre de 2013, coincidint amb el primer aniversari de l'Ariadna. Des de llavors, sempre dic el mateix: tingues clars els teus somnis, només cal esperar i el moment acaba arribant.

I et sorprèn la rebuda?
Ufff… m’emociono només de pensar-ho. El segon dia de distribució del primer número de MUM’S, ja rebia mails felicitant-me per la iniciativa. Recordo que tot allò em va superar. Mai m’hauria imaginat l’acceptació i les mostres de suport i afecte tant de les lectores com de professionals i personal sanitari i docent. Va ser la bomba! No m'ho podia creure... Les llargues visites intentant defensar una revista que no existia a la recerca de patrocini, la gent no ho veia, una revista gratuïta de maternitat a escala local? Com va costar! Però MUM'S ja havia sortit i a les mares els hi agradava! Tinc molts bons records d’aquells dies i guardo amb molt de carinyo cada mail i cada mostra d’agraïment. Mai a la vida m’ho hauria pogut imaginar! De fet ni em va passar pel cap rebre aquest suport en uns inicis tan difícils. Emprendre costa molt, però amb esforç i dedicació tot és possible.

La publicació ha crescut molt en poc temps. Quins objectius et planteges a curt termini?
Objectius? (rialleta) En cap moment em vaig plantejar arribar fins on hem arribat. I parlo en plural perquè MUM'S ara té unes grans directores que m'ajuden a fer-la créixer, però al principi, sense el suport de la meva família no me n'hauria sortit. MUM’S és com una locomotora amb vida pròpia. Cada dia és una sorpresa. Creus que al projecte inicial es plantejava aquesta expansió? Catalunya Central, Baix Llobregat, Camp de Tarragona, Barcelona... Ni de bon tros! La meva intenció al crear MUM’S era poder conciliar, treballant en el que m'apassiona i poder gaudir de la meva petita. El fet d'ajudar a mares "novates" com jo, a seguir el seu l’instint, a tornar a les arrels, a participar d’una criança sana i respectuosa i posar a l’abast de les famílies tots els professionals que tenim a prop de casa, ha sigut el veritable motor del projecte. Sóc conscient que l’èxit de MUM’S és en part gràcies a les col·laboracions i aportacions de totes les persones que han cregut en mi i en el projecte des del principi. Jo vaig tenir la idea i els hi he donat el mitjà… Però el contingut que fa única la revista és gràcies a l’esforç i dedicació de cada anunciant. Gràcies a ells MUM’S ja és un referent familiar, proper, respectuós i a l’abast de tothom, ara ens toca consolidar-lo!

Què t'ha permès la revista?
En primer lloc poder gaudir i veure créixer a l’Ariadna. Participar en tot el referent al seu desenvolupament, aprenentatge... acompanyar-la en les diferents etapes i aprendre cada dia a superar noves situacions. Si hagués estat 8 hores fora de casa, treballant en una oficina, no m’ho hagués pogut permetre. La maternitat és molt complicada, és un aprenentatge lent i continu i hi pots estar o no, i jo vaig decidir estar-hi, però moltes vegades la decisió no depèn d’un mateix. La societat està molt mal muntada i sempre patim les mateixes. Les mares sempre hem d’escollir.
Tenim un gran deute amb la societat, la responsabilitat de pujar una nova generació de persones compromeses està a les nostres mans, però no ens ho posen gens fàcil. Tot això canviarà, però encara queda molt per fer.
En segon lloc, i no menys important, realitzar-me professionalment. M’apassiona MUM’S, tot el món que l’envolta, les relacions que es creen amb els professionals, les sinergies, l’empatia amb mares...
I tornem al mateix: Les mares som les grans oblidades, o et quedes a casa i et fas càrrec de la criança dels teus fills o delegues aquesta "feina" i segueixes la teva carrera professional. Avui dia s’ha d’escollir, és quasi impossible conciliar. Jo ho he aconseguit, amb molt esforç, constància i treballant molt a hores inimaginables. Però val la pena. Jo vaig escollir treballar per mi (sóc dura de pelar… jejeje), i fer-ho des de casa… Això suposa molts avantatges i moltíssims inconvenients, que donarien tema per tota una altra entrevista!
Coincidim en què la maternitat trasbalsa però, com ho ha fet en el teu cas?
Si només trasbalsés!!! La maternitat és una metamorfosi espiritual, un Dragon Khan anímic i una revelació d’un mateix. He descobert en mi nivells de paciència de superheroïna que desconeixia (tot i que hi ha dies que aquesta està sota mínims). Sempre dic que quan neix un fill, neix una mare i cada dia ho tinc més clar. És l’aprenentatge que parlàvem abans, tot es trasbalsa: la família, la parella, la casa, les rutines, els hàbits, la feina… La maternitat i la criança dels fills és aprendre a gestionar situacions noves que et reconfiguren els esquemes establerts.
Per posar un exemple, recordo estar embassada i dir amb plena convicció “quan la nena tingui 4 mesos dormirà de cap a la seva habitació” i zasssssss, m’he menjat aquesta afirmació amb patates cada vegada que surt el tema. L’Ariadna ha estat 3 anys dormint al nostre llit i no me n'empenedeixo, sinó tot el contrari. Em sento feliç per haver-la “acompanyat” en el seu procés d’independització. Això no vol dir que el que fem a casa sigui el millor i l'única manera de fer. Cada família és un món i cadascú ha de fer el que cregui més oportú. Però sempre amb la seguretat de seguir i ser fidel al teu instint. D’aquesta manera ho facis bé o malament, tens la tranquil·litat de fer les coses des de l'amor més pur, i crec que això és el més important.

1 comentari :